EL VIATGE

​

Això era i no era, dos enamorats, un peixatera anomenada Amelia i un cotxero anomenat Isidoro. Al cap del temps es van casar, i com a lluna de mel van decidir emprendre un viatge a les "Hoces del Cabriel". De camí al poble on anaven a allotjar-se, a Isidoro li va mossegar una Salamanquesa Rosada mutada. Amèlia preocupada, va preguntar als del poble si era perillosa i si hi havia alguna cura. Un camperol li va dir que sí que era perillosa i que solament hi havia una cura que se la podia proporcionar una fada a la muntanya més alta de les Hoces. Amèlia estava contenta per  haver descobert que hi havia una cura però alhora estava nerviosa per que no sabia amb què s'anava a trobar a les muntanyes. Va emprendre el seu viatge cap al desconegut. Ja fent-se de nit a la part alta de la muntanya va veure un llum i va decidir apropar-se, quan va arribar va veure una fada. I Amèlia li va dir:

-AMELIA: Hola sóc Amelia al meu marit li ha mossegat una Salamanquesa rosada mutada i m'han dit que tu tenies la cura.

-FADA: Sí, jo tinc la cura però a canvi m' hauràs de donar una de les dues coses a canvi:

-Un ànima pura o una olla amb una planta molt especial anomenada bruc que és imprescindible per a la cura.

-AMELIA: Et portaré el calder i el bruc.

-FADA: Però no et penses que és tan fàcil ja que està a la torre Barrachina i només poden entrar gent d'ànima pura si no moriràs .Sort.

Amèlia va emprendre el seu viatge cap a la torre barrachina per agafar el calder i el bruc. En arribar Amelia va aconseguir entrar i va agafar el que hvien acordat, estava molt contenta de poder haver entrat. Li ho portà la a fada i va començar a fer la poció però necessitava de totes maneres una ànima i la fada li ho va dir i ella es va oferir per tal de que el seu marit es curara.

CONCLUSIÓ: Si et mossega una Salamanquesa rosada no vages a la fada ja que es queda la teua ànima.

FI

creat per:

-Francisco Lazaro

-Lara Alejo

-Carla García

-Joël Pérez